Pols de porcellana d'Encarna Sant-Celoni i Verger

FULLES D’HERBA

numero 8

18 gen 94

Presentació a cura de

Maria Escrihuela i Daras

del llibre de poemes inèdit

Pols de porcellana

d'Encarna Sant-Celoni i Verger,

el divuit de gener

del mil nou-cents noranta-quatre

a les onze de la nit

al Café Lisboa. 

Encarna Sant-Celoni i Verger, lleona-verge nascuda 1'1 d'agost de 1959 a Tavernes de la Valldigna, treballa actualment com a tècnica en Promoció Lingüística a l’Institut Valencià de la Joventut. Duu uns deu anys dedicada a la tasca d’ensenyar a parlar i a escriure valencià, i al llarg dels darrers divuit anys ha conreat diversos gèneres, entre els quals cal descatar la poesia, la narració, la novel·la i la traducció, a mes de col·laborar en diver­ses revistes i participar en tots els homenatges que ha fet fins ara La Forest d'Arana.

D’obra seua, n’ha publicat dos llibres de poesia:  Senia de petits vicis, La Forest d'Arana, 1989, i Arran de pantomima, Amós Belinchón, col. Alfama, 1991. Uns quants de narracions: La primera missiva, mais ce n'est pas la derniere, Premi Vila d'Alaquas 1983, Ajuntament d'Alaquas, 1984; Dotze contes i una nota necrològica, Premi Ciutat de Cullera 1983, El Cingle, 1985; Defigis, Premi Gebalcobra 1985, Tavernes de la Valldigna, Fundació Cultural, 1986; Numen entre els escacs, Premi "25 d'Abril" 1987, Benissa 1987, i Lapse Boig, III Concurs de Narrativa Literària "Merce Rodoreda", Molins de Rei, 1992. I una novel·la: Siamangorina, Premi Joanot Martorell, 1985, Ajuntament de Gandia, 1986.

Tambe ha treballat la traducció: com a coautora, amb Anne Marie Dinesen ha traduït del danés Sottovoce, d'Anne Marie Dinesen, La Forest d'Arana, 1992, i enguany veurà la llum Digtepoemes, antologia poètica de Tove Ditlevsen, publicada per Edicions Alfons el Magnànim. I, tota sola, de l'espanyol, dos llibres de Josep Chafer: El destí de Ben Sortut, J.J.2, S.L. , edicions, 1989, i Salim, que cap al maig editarà Voramar. Fins i tot s’ha atrevit a fer una versió adaptada en prosa de la Kalevala, d'Elias Lönnrot, que aviat publicarà Edicions 3i4 en la col·lecció Llibres Clau.

* * *

Pols de porcellana, el llibre que presentem, es un poemari que ens vol endinsar en un itinerari a l’inrevés, com en un compte enrere, com en un viatge de la planta a la llavor originaria, del poema al mateix embrió del poema.

Hom pot fer-hi una lectura cap-i-cua o, fins i tot, començar pel mig. Tot es capgirat. Però no es que s’hagen equivocat en la impressió, és una malifeta de l’autora per desviar l’atenció del lector. Així i tot, la seua presència sempre hi es percepti­ble perquè, quan el lector s’hi mira, no deixa de veure reflectida la imatge de l’autora, els senti­ments de la qual amaren tots els poemes.

Amb aquest llibre, Encarna només pretén baratar l’instant qualsevol; no compartir, sinó bara­tar. Baratar en un acte d’intercanvi de temps, d’instant. Cada poema és un instant, com un ins­tant és la pols de la porcellana; fràgil, etèria, fàcil de fer-hi mosses ...

Maria Escrihuela i Daràs

 La Valldigna, gener del 94

* * *

COMIAT

L’últim i postrem bes,

un mos entremaliejant entre els llavis

per furtar-ne la petja

fent-me seua només;

una endèmia unívoca i narcisa,

l’única fantasma;

ferida impol·luta, doncs, i epítema

que cap esquitx de verí no estalvia.

ANTILOGIA

Deixa’m haure molta esma,

blasme

i paüra,

però engul-me fins la medul·la.

UNE PENSÉE SAUVAGE

Si véns per ma casa,

destenyiré totes les hores que copes,

dormida amb la primera seducció

que em passe pel davant.

Si no hi fas cap,

trencaré el picador amb el dur toc

de la pedra de l’anell de d’anular

de la mà del cor.

Amb la mà dins dels dits d’una altra mà,

es barata millor l’instant qualsevol,

el segon germà

d’un altre segon

                                    germà d’un altre ...