ENCARA NO HO SÉ. Encarna Sant-Celoni.

                                                             A Blanquita, del barri del Carme estant

Què se n’ha fet, d’aquella cabellera de llet?,

d’aquella pell de cartó, moixama albina?

Què, d’aquell perfil perlí de llavis secs?,

d’aquella figura albicant, Carmejant la vida?

Camuflada en blanc

–sempre de cera i neu–,

et reveig,

Juana

–destral rebel per veu–,

filant a cop d’ull totdéu.

I tot dol es fa albaïna

quan em preguntes de nou:

“Qui ven fragments de fum?,

trossets de cel?”.

                                                               Encarna Sant-Celoni i Verger

                                                               (Alboraia, 29 d’abril de 2009)

(Poema inèdit, lliurat per a celebració del 25 aniversari de les tertúlies de la Forest d'Arana.)