Quasi m'agarra un atac de vore'm (entre Josep Enric i Tomaca)... ¡No sé com m'he pogut reconéixer! Uf, encara recorde que aquella nit vam sopar d'entrepà amb els companys de pis ¡a La Carme! ¡Santa innocència!, i bona gent que eren. Encara sue pensant en la lectura que vaig fer dels meus intents de fer poesia. Enhorabona pel bloc i per rescatar una part de la memòria poètica i literària d'aquells anys.
Sí, sóc jo, el tècnic lingüístic eixe, més conegut com a Miquel Boronat Cogollos, el de la tercera foto, amb jersei blau clar i braços creuats que mira què diu Pere Bessó.
Quasi m'agarra un atac de vore'm (entre Josep Enric i Tomaca)... ¡No sé com m'he pogut reconéixer! Uf, encara recorde que aquella nit vam sopar d'entrepà amb els companys de pis ¡a La Carme! ¡Santa innocència!, i bona gent que eren. Encara sue pensant en la lectura que vaig fer dels meus intents de fer poesia. Enhorabona pel bloc i per rescatar una part de la memòria poètica i literària d'aquells anys.
ResponEliminaSí, sóc jo, el tècnic lingüístic eixe, més conegut com a Miquel Boronat Cogollos, el de la tercera foto, amb jersei blau clar i braços creuats que mira què diu Pere Bessó.
ResponElimina