He llegit la bellesa de la vida
a les ales de la papallona,
m’ha estat donat conèixer
els secrets més amagats
i trobar les penyores més antigues,
he tastat sabors inaudits
i he pronunciat mots impossibles,
llavis o dits han obert grutes
de rierols amagats plens d’ofrenes,
he lliurat la pell a l’aire fresc
de les paraules robades
i també al foc roent de l’absència.
He gaudit dels contrastos
i m’he begut vaixells d’esperances.
Tot estava escrit a les ales de la papallona
però les balbes mans ho han anat esborrant
i el palimpsest és una entelèquia,
només la feblesa del temps,
comparable al tacte de la rosella,
fa que col·leccione moments
en la llarga nit de les parpelles.Poema llegit a la celebració del 25 aniversari de La Forest d'Arana i publicat en l'antologia catalana: Poesia a la frontera.
