Estimats amics, m’alegra molt retrobar-vos després de tants anys, de tantes experiències, perquè us puc assegurar amb el cor a la mà que, a mesura que avancen els anys, m’agrada més aquest estrany, complex, folklòric, exòtic i, gràcies a Déu, també creatiu i eròtic animal anomenat, per obra i gràcia de Mikimoto, persona humana.
Amb els anys he aprés a entendre’l i a estimar-lo, i per això us he de confessar que estic molt agraïda a tots els que han fet possible que, 25 anys després, puguem reunir-nos i compartir calbes insignes, panxetes memorables, cabells tenyits, cremes antiedat, ulleres bifocals i algun que altre lífting més o menys dissimulat.
Si ho recordeu, Gil de Biedma va dir:
Que la vida iba en serio
eso lo aprendí más tarde
Per això, ara que ja tots sabem, més enllà del tòpic literari, que la vida no és fàcil, m’alegra retrobar-vos, retrobar-nos amb unes quantes experiències més, amb una altra profunditat i de segur que amb moltíssima més serenitat. Supose que ara som més lliures, més adults, més ferms, més nosaltres... i potser també un poc més espavilats.
En fi, només puc dir que trobe emocionant l’aventura d’envellir, que estic feliç de poder retrobar-vos i que m’alegra molt haver pogut compartir una etapa d’aquest viatge amb els que sou, com diu la tornada d’un poema meu
AMICS, torxes enceses
del camí de la vida
que guarden les estrelles.
El cel degoteja
dies de pluja esllavissada
que amaren la terra i el cor.
El raïm, enguany, no serà dolç
Aquest darrer poema és el que va llegir Dolors al sopar del 25 aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada