Epigrames de John Donne (Versió de Pere Bessó)

La Forest d’Arana número 3

PLAQUETS

Aquest poemari, “Epigrames”, de Sir John Donne,

 a cura de MANEL J.M. ROMERO i PERE BESSÓ,

s’acabà d’empremtar la vespra de

la domínica primera després de l’octava dels Apòstols,

Festivitat de l’Àngel Custodi,

Patró de la Ciutat i Regne de València,

amb una primera edició de 500 exemplars numerats,

a Gràfiques Plazas,

de l’antiga Baronia de Mislata.

***

HERO AND LEANDER

Both robbed of air, we both lie in one ground,

Both whom one fire had burnt, one water drowned.

HERO I LEANDRE

Ambdós, privats d’aire, jaieu en la mateixa terra.

Un mateix foc us havia cremat, una mateixa aigua us separà.

***

JOHN DONNE

J. Dryden qualificà Donne amb el despectiu de metaphysical (1694): estil enganyós, conceptista, però massa sovint obscur i difícil. Aital adjectiu fou encara emprat pel doctor S. Johnson i A. Pope amb semblant disgust i menyspreu per al grup de poetes continuadors de la poètica de Donne que, malgrat molts de trets comuns, mai no formaren escola: poetes devocionals de l’Esglèsia Anglicana (G. Herbert, H. Vaughan, Th. Traherne...), de l’Esglèsia Catòlica (R. Crashaw...), dels dos grups de poetes de la Cort de carles I (els cavaliers Th. Carew, A. Cowley i els puritans A. Marvell, H. King...).

Donne i els seus seguidors cerquen invariablement el wit, un ingeni que els permet de manipular qualsevol tema o experiència sia irònicament sia apassionada, mitjançant l’ús de conceits (metàfores o conceptes) espurnejants i astoradors, trets de qualsevol camp o alquímia del saber, per tal d’aconseguir l’efecte emocional i alhora intel·lectual. Alambinament i barroquisme del llenguatge capaç de superar els tòpics petrarquistes amb no menys passió, profunditat, devoció i sentit de l’humor. El s. XIX, mercé als romàntics Coleridge, Browning..., rehabilità mestre Donne i el deslliurà de la consideració, fins aleshores, de mal gust i excentricitat. El 1912 sir Herbert Grierson en féu una edició crítica. Fou, de manera definitiva, Eliot qui, amb un famós assaig (1921), acabà col·locant Donne entre les primeres figures de la poesia anglesa de tots els temps.

***

Pocs dels Epigrames conservats poden ésser datats. Presumiblement foren escrits al llarg d’alguns anys, amb certes dates claus per a llur esclariment: els events de juny de 1596 o la publicació d’algunes Cançons i Epigrames a veure amb el seu matrimoni l’any anterior.

Encara que marià Manent havia fet versions delicades de Donne (Cançons i Elegies...) potser sia aquesta la primera vegada que tinguem a l’abast de la nostra llengua els primmirats Epigrames de sir John Donne. Aprofiteu-vos-en.