Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994
Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994
(Axel Schönberger, Tilbert Dídac Stegmann)
Des de la perifèria: notes sobre la poesia dels vuitanta
Jaume Pérez Montaner
Universitat de València
No em desplau de començar pel tòpic i, a més a més, en castellà: “Malos tiempos para la lírica”, com deia la tornada d’una de les cançons més populars de “Golpes bajos”, diagnòstic encertat que, segons diuen i sembla que tothom sap, després imitaria amb èxit el poeta Bertold Brech. Això era a principi dels anys vuitanta; el grup gallec va saber cantar en aquesta simple frase el que començava a ser l’esperit dominat de la dècada i anava a definir la característica més notòria d’aquests darrers anys del segle que s’acaba. Potser la predicció no va ser gaire difícil a partir de l’observació directa i sense prejudicis d’una realitat superficialment eufòrica que amagava el profund desencís d’unes il·lusions oblidades o traïdes.
S’iniciava en el món occidental, és a dir, en tot el món, l’època encara inacabada de Reagan i Thatcher, i a l’Estat espanyol tot just començava a completar-se una transició modèlica que deixava una àmplia part del poble desmotivada i en el més complet desencant, amb una Constitució feta i aprovada sobre la base d'algunes renúncies capitals i uns estatuts d’autonomia que molt pàl·lidament s’acostaven als ideals manifestats al carrer en els darrers anys de la dècada anterior. En l’aire s’anunciava i començava a respirar-se la desfeta del somni o el malson dels anomenats països socialistes. Contra l’idealisme que en bona mesura havia caracteritzat les dècades dels seixanta i setanta, venia a presentar-se als nostres ulls la realitat crua i dura: els Filesa i els Naseiro, alhora que s’encimbellaven els símbols per antonomàsia, per a bé i per a mal,de la nostra vida pública en aquests darrers anys: Boyer i la Preysler, Conde, Rubio, Roldán... i altres de volada més baixa o més curta, en un procés que sembla que no ha d’acabar.
.../...
No és estrany, doncs, que el relatiu despertar de la poesia en els darrers anys haja estat propiciat bàsicament per la iniciativa gairebé sempre privada i voluntarista de nombrosos poetes en condicions òbvies de marginalitat. Un exemple ben eloqüent n’és l’aparició i multiplicació de les tertúlies poètiques i literàries. La més dinàmica i antiga potser, “La Forest d’Arana”, a València, ja amb una tradició de reunions i lectures setmanals des del 1986; després, les desaparegudes tertúlies de “Cavallers de Neu”, la del cafè Malva-rosa, animada per Antoni Martí, també a València, o les també efímeres “Aina”, a Gandia, i “Poetes de l’Havanna”, a Palma de Mallorca. Entre les encara actives en el moment de redactar aquestes línies cal destacar “La Revolica”, d'Alacant, dirigida primer per Lluís Roda i després per Enric Balaguer, animada sobretot pel grup “Tu-Acte”, “Les Nits de Djongo”, de Puçol, el ”Cafè Central”, de Barcelona, o la tertúlia literària de Castelló, organitzada per Manuel Gacía Grau i Lluís Meseguer. Caldria afegir-hi encara iniciatives més directament relacionades amb algunes institucions, com el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, als cicles organitzats pel “Teatre Lliure”, “Paraula de poeta”, o les “Lectures Poètiques” de la Caixa de Balears “Sa Nostra”. Tot plegat, es tracta d’un fenomen que parla eloqüentment de l’interés ben viu que la poesia pot suscitar encara en alguns sectors de la nostra societat; com a exemple significatiu es podria mencionar l’assistència habitual i activa de vint o trenta persones setmanalment a “La Forest d’Arana”, una assistència superior, ben sovint, a la d’algunes representacions teatrals, a pesar del desgast i cansament que suposen els més de vuit anys d’activitats constant; o es podrien mencionar els homenatges multitudinaris a Vicent Andrés Estellés, Joan Valls Jordà o Joan Brossa, realitzats també per la mateixa entitat.
No és de menor importància l’activitat editora desenvolupada a partir d’aquestes tertúlies, que ve a sumar-se a la de les poques i esforçades col·leccions de poesia de les editorials establertes, amb reculls com Poetes de l’Havanna (1992), a cura de Xavier Abraham, amb textos, entre d’altres, de Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera, Jaume Pomar, Antoni Vidal, Damià Huguet, Àngel Terron o Miquel de Palol; Els dimarts poètics de La Naia, 1987-1989, a cura de Lluís Roda, que recull els dos primers anys d’aquesta tertúlia antecessora de “La Revolica”, amb poemes de Rodríguez-Bernabeu, Lluís Alpera, Miquel Martínez, Marc Granell, Josep Piera, Teresa Pascual, Maria Fullana i molts altres; les plaquettes editades per “Sa Nostra” de les Illes, les d’”Aina” o les del “Café Central” i, sobretot, la ja impressionant col·lecció de “La Forest d’Arana”, amb obres de Josep Mir, Francesc Collado, Lluís Roda, Francesc López Barrio, Josep Ballester, Pere Bessó, Begonya Mezquita, Rodríguez-Castelló, Marisol González, Joan Vicent Galan, Francesc Rodrigo, Sílvia-Marina Aresté, Isabel robles, Francesc Mompó, Josep Igual, etc., a més de les traduccions de John Donne, Sergio Corazzini, Patrizia Cavalli, Wallece Stevens, Erich Fried, Emily Brontë, Nerval, Apollinaire, Iannis Ritsos o Amy Lowell o els volums de poesia o assaig sobre Estellés, Brossa, Joan Valls o Josep Sebastià Pons.
.../...
Extracte de la publicació a les Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes de l’aportació de Jaume Pérez Montaner. Podeu consultar l’article complet, i recomanem la seua lectura, a GoogleBooks:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada