Poesia valenciana, ara (1987)

Les canviants manifestacions d'un creixement
Enric Sòria
El Temps
19 gener 1987

Enric Sòria va ser, probablement, el primer en parlar als papers del moviment que suposà l’aparició de les tertúlies de l’Arana. A la revista El Temps del 19 de gener de 1987 aprofità un reportatge sobre l’estat de la poesia valenciana del moment per a repassar el fenomen i fer-ne crònica dels qui i els com.

Reproduïm el fragment en que es centra en l’Arana. Podeu llegir la crònica sencera a la imatge.

.../...

Una de les manifestacions més reeixides per ressuscitar o actualitzar l’ambient d’aquelles immenses tertúlies de la dècada passada ha estat les vetlades poètiques del Pub Arana, al mig de les ruïnes del mític Barri del Carme de València. Un grup d’amics dels versos, tènuement coordinats per Pere Bessó, s’hi ha anat reunint a les 11:30 de la nit de cada dimarts, des del passat novembre. D’Horaci ençà, si més no, la poesia és cosa de noctàmbuls i d’ebris, i la barreja de recital poètic, taula redona i tertúlia amb apunts de bacanal que es munten els poetes setmanalment a Arana no podia fracassar.

El pub és més aviat menut i acollidor, i cada dimarts unes trenta persones l’omplin de gom a gom. Un full informatiu amb les dades imprescindibles  algun poema il·lustratiu posa escaientment en antecedents. Entre els lectors-poetes hi ha hagut de tot, gent més o menys cèlebre, d’altres quasi desconeguts malgrat els anys d’ofici i molts joves: Josep Mir, Francesc Collado, Susanna Toledo, Montse Anfruns, Vicent Alonso, J. Llinares, Vicent Berenguer, Josep Ballester, Víctor Soler o Lluís Roda. Després de la lectura va l’estona més animada de la nit. Copes, comentaris poc o molt incisius, ballmanetes, divagacions, matisos múltiples. De la funció de la poesia a la de l’adjectiu. De la política a la teologia. De l’amor diví al, sobre tot, profà.

Per a Vicent Berenguer, un dels assidus, aquesta és la primera iniciativa així, amb continuïtat, que qualla a València des de fa molt de temps. Vicent ens subratlla la formació d’un ambient estimulant i participatiu, amb un públic molt variat i alhora fidel i interessant. Segons Pere Bessó, ànima de la idea, amb les vetlades d’Arana es pretenia fer una mena de tertúlia literària que també servís per donar a conèixer una gent que comença o que malgrat haver dut anys fent poemes no havien estat degudament atesos. Les pretensions eren dignes i cordials, informativament correctes però gens acadèmiques. “Lúdicocognoscitives”, ens suggereix Bessó. El projecte sem`re va ser completament obert i la gent ha anat aportant noms fins al punt que és de preveure que a poc a poc passe per Arana la nòmina sencera de la professió lírica. “Hi ha uns minuts de qualitat, és clar, i per les característiques del local determinades accions poètiques tampoc no són possibles. Aquests són els límits”. Ens precisa Pere.

L’aventura d’Arana, a més d’un bon garbell d’anys de lectura atenta i intensa de poesia valenciana, ha dotat Pere Bessó d’una bona talaia per observar la poesia actual. “Dins una situació completament per normalitzar, això cal no oblidar-ho –diu Bessó- hi ha una producció molt forta. Els poetes joves fan provatures, clar, algunes de les quals són ben interessant”.

Pere Bessó ha intentat de resumir-nos la situació a partir de les influències més marcades: “Es practica una poesia universitària, culta, rigorosa, formalista, si usem el mot molt per entendre’ns. El postestellesianisme de fa uns anys ha quedat superat. En canvi, hi ha un arc ample d’influències que generen corrents més o menys nítids. Hi ha gent amb una influència de la poesia castellana molt forta, particularment el 27, d’altres, per contra, clarament orientats per la tradició catalana, que cada punt es coneix millor. Hi ha un bon sector de gent, que en podríem dir postimaginista, molt influïts per la poesia oriental, i un altre ben important, per fi, que cerca els seus mestres a Europa, siga França, Itàlia, al món anglosaxó, germànic o, en alguns casos, dins la poesia portuguesa, molt rica i molt poc coneguda. Aquestes influències, comptaran molt a l’hora de delimitar els corrents de la poesia valenciana”.

.../...