dijous, 20 d’octubre de 2011

Poemes del poeta tunisià Abu-I-Qasim al-Sabbi

Fulles d’Herba
número 6
30 nov 93

Presentació i lectura a cura de
Josep-Vicent Galan de la versió de
Poemes
del poeta tunisià
Abu-I-Qasim al-Sabbi.
El trenta de novembre
del mil nou-cents noranta-tres
 a les onze de la nit
al Café Lisboa.

Abu-I-Qasim al-Sabbi (1909-1934).

Abu-I-Qasim al-Sabbi va nàixer el 1909 a Sabba, poble de les rodalies de Taezar1. Son pare es preocupà seriosament per la seua educació, primerament en les escoles de ceràmica i després en la mesquita al-Zoytuna2, en la qual es va graduar el 1928 després de rebre el diploma de la Gran Mesquita.

Abu-I-Qasim era un enamorat de la lectura, es llançà sobre els “poetes de l’emigració” (Yubran)3. Començà, aviadíssim, la seua vida literària i alguns poemes seus van ser publicats en revistes de Tunísia i de l’Orient Mitjà.

Va ser força conegut per la seua tendència renovadora de la literatura i per revolucionar els vells corrents literaris.

Va morir el 19 d’abril de 1934 i ens va deixar valuoses mostres de la seua obra, la més important de les quals és la conferència (assaig) La visió poètica dels àrabs. El seu Divan va ser publicat l’any 1955 amb el títol Cançons de la vida.

  1. Tozeur. Sud de Tunísia.
  2. Principal mesquita del país. Important centre d’estudis religiosos.
  3. Grup de poetes que emigraren, sobretot, a Amèrica. El principal representant és Jalil Jubran autor, entre altres obres, de El Profeta.


***


En tornar de Tunísia, uns amics, em proposaren de fer una lectura d’un recull de poemes en edició bilingüe, àrab-francés, d’autors magrebins. Ràpidament em van captivar els versos d’Abu Sabbi per la força i la bellesa de les seues imatges.

L’obra d’aquest poeta, tot i que va ser truncada per una mort tràgica als vint-i-cinc anys, representa, en opinió dels estudiosos de la poesia magrebí, l’aportació més important a la poesia tunisiana de tots els temps.

He intentat un apropament a l’obra poètica d’aquest autor a partir de la versió que el professor Ahmed El Qued ofereix en l’esmentada plaquet i que, amb el títol Les Perles de la Couronne, fou editada a París el 1992 i distribuïda a Tunísia.

Sóc conscient de com és d’arriscat emprendre la versió catalana dels poemes d’Abu Sabbi a partir de la seua versió francesa, tot i que ha estat contrastada per diversos arabistes; no obstant això, no he pogut evitar de compartir l’emoció que em produí la seua lectura.

Josep-Vicent Galan.
València, 29 novembre 1993

***

LA VOLUNTAT DE VIURE

El dia que el poble s’alce
per reclamar el dret a la vida,
el Destí no sabrà romandre sord a la crida,
així com el dia segueix inevitablement la nit
i com la cadena es trenca
sota la martellada dels colps assestats.

***
Malgrat els danys i els enemics,
viuré, tal qual una àguila.
Sobre el cim altaner,
Desafiant els vents, la tempesta i la pluja.

***
Aquell que tem l’ascensió perillosa
passa la vida arrossegant-se.

***
L’Univers, curull de vitalitat, estima la vida
i menysprea la carronya, per més gran que siga.

***
L’atmosfera etèria foragita del seu si
l’ocell  ferit de mort;
i l’abella volteja la flor marcida,
sense libar-la mai.
***

EL NOU MATÍ

Calmeu-vos, oh! Ferides,
Calleu, oh! Temors.
Ha acabat el temps dels laments,
El temps de les follies.
Un nou matí clareja
després de segles de tenebra.
En los gorges de la mort
he soterrat el dolor.
He esbargit les llàgrimes
als vents del no-res.
He abraçat la vida
com un instrument de corda
per cantar amb ell
en l’amplada del temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada