divendres, 30 de setembre del 2011

Evocació de les nits d'Arana. Josep Igual


En el ventre vitalista del desaparegut Cafè Lisboa, et convidaven a llegir poemes. De vegades hi havia alguna actuació de jazz ( la inesgotable pedrera valenciana de bons músics), i sempre s’acabava fent tertúlia rica i caòtica fins a trenc d’alba. Una tertúlia amb tots els ets i uts, on hi havia la broma, però també l’alta afinació de referències i criteris.


Josep Mir hi filosofava en bucles inacabables; Francesc Collado traçava mapes vigorosos de noms i ciutats de prestigi literari; Pere Bessó pagava els delme a Catul; Lluís Roda ens enseyava els artefactes despulladors de retòrica amb que bastia poemes potents; Jaume Pérez Montaner, amb elegància britànica matisava sàviament afirmacions severes d’altres i donava altres pistes a seguir; i les poetesses revolucionàries, com Maria Fullana, ens tenien captivats a tots. Manel Romero feia de coordinador pràctic de les publicacions, i Vicent Berenguer assaja un perfil pessoà als espills fruitals de l’establiment. Part del fetge el vam lliurar al cafè licor que eixamplava l’insomni i esmolava intuïcions.



La Forest d’Arana, una escola no reglada, on només escoltant ja tenies bones guies de treball i lectura. No totes les lliçons valuoses es donen sota l’envelat acadèmic, ni de bon tros. Allà es va fer un dels primers homenatges a Estellés, en vida del poeta, i a Joan Brossa. Dos llibrots d’aportacions col·lectives i amb inèdits dels dos poetes, van deixar el seu rastre. Ara, ens retrobem de tard en tard en algun encontre o a la xarxa.

Josep Igual
setembre 2011




Primer Dimarts Literari d'Arana

Tardor de 1986

Josep Mir va obrir Els Dimarts Literaris d'Arana una nit d’octubre de 1986 amb la lectura de poemes en una tauleta plena de fetitxes i atifells.




El donyet, el rellotge, la rosa, la màscara...

L'Espiral d'Isabel Robles

Fulles d’Herba
número 1
26 oct 93



Amb L’Espiral Isabel Robles
ha estat guanyadora del Premi de Poesia
La Forest d’Arana en l’edició de 1993
atorgat per un jurat compost per
en Francesc Mompó, n’Anna Montero,
na Marisol González i en Francesc Collado,
actuant com a president en Pere Bessó i com a
secretari en Manel J.M. Romero.

Isabel Robles Gómez va nàixer, sota el signe de lliura, a Alhambra (Ciudad-Real) el 21 d’octubre de 1948. Viu a València des dels cinc anys, amb un parèntesi llarg als Estats Units. És professora d’anglés a l’I.B. Benlliure. Ha publicat traduccions d’E.E. Cummings, Anne Sexton, Myrna Lamb, Edgar A. Poe, Erica Jong, així com articles sobre Virginia Woolf, Kate Chopin, Barbara Kingsolver, Angela Carter, Isabel-Clara Simó, Montserrat Roig, Carme Riera i sobre teoria literària feminista.

A mes de les publicacions esmentades, compta des de fa anys amb dues obres ben consistents: un fill i una filla que, si més no, perduraran en la seua estima i en la seua memòria. És una criatura diferent, però, que ara inicia un passeig per l’espiral d’una història qualsevol i quotidiana, individual i col·lectiva. Sap que no són temps propicis per als feminismes i, amb tot, la seua pràctica, el seu desig i una permanent actitud crítica fan que no renuncie a ser una feminista. No conrea el seu minúscul jardí i, tanmateix, frueix de contemplar-lo i observar-lo amb ulls nous; també en els dies de pluja.


L’ENCANTADORA DE SERPENTS

A sobre el dit gros del peu, sines de proa, pública, s’arqueja en pèl: diadema als seus peus, desenrotllant-se al ressort del seu gest, lascivament, brollen vers els ulls de rosada les serpents tot a l’hora adormides, i la donzella, de sobte, s’abandona al braser d’espirals que la gentola creu robins sota les escames, mentre Satan, amo del circ, ensuma el festí que es prepara al fons de la cràpula, car els rèptils han guanyat ja la carn cisellada de fletxes vives i van a consumir l’ànima de l’ídol que s’astora, simbòlic, en la seua maligna apoteosi de revolucions, un xiulit d’escurçó enmig dels seus batecs de cireres.

Versió lliure d’un poema en prosa de
Saint-Pol-Roux (1861-1940) per a
Isabel Robles, amb delerosa amistança.
Pere Bessó

3.

Si sóc tan sols objecte de desig
qui podrà conjugar un verb de dona
quan anhele el teu subjecte orgullós
tan orgullosament edificat?
fins i tot l’adverbi més rotund
es desfà suprimint-li una síl·laba
només per retornar a la paraula mare,
desig original i oblidadís
com una adolescent enamorada.
I dit això, però, comence a sospitar
que aquella condició no és causa de desig
sinó d’un malentés pendent d’esmena.


4.
Ai caic fora de la teua especula(ritza)ció
per què t’agrada endinsar-te
en la meua especular concavitat?
No saps que és l’entrada a l’abisme
de les teus pors
i les teues fantàstiques febleses?
O potser no és això?

Però si cerques la clau secreta
al paradís perdut,
reprén un altre camí, estimat,
perquè no sóc qui voldries sens voler
ni puc donar-te el que no tinc,
a part la meua voluntat.

Viure no és necessari, navegar si (1986)

La Forest d’Arana número 1
PLAQUETS



Aquest poemari, “Viure no és necessari, navegar sí”,
d’en Josep Mir, a cura de
MANEL J.M. ROMERO i PERE BESSÓ,
s’acabà d’empremtar
la darrera jornada de gener de 1987
amb una primera edició de 500 exemplars numerats,
a OCMO Impressors de la Ciutat de València.

***

PARÀFRASI DEL “SHA NAGBA IMURU”

¿Qui haurà vist el cor de les coses i el cul del món?
¿Qui ho haurà vist tot per referir-nos-ho?
¿Qui escamparà el seny a plert d’altri?

Mai no hi haurà ciència ni saviesa,
ni cap secret ocult no ens sotjarà.

Qui tingué notícia d’allò esdevingut en el Diluvi
viatjarà llargs viatges i conegué el fàstic,
i els seus afanys restaren gravats a foc en l’estela.
Qui ha fet que s’aixequen les murades a Uruk,
el sacre Eanna, l’amarg santuari.
He vist la murada tirada a cordell,
he vist el dintell, eternament datat,
m’he acostat a l’Eanna, temple d’Ishtar
que cap home ni cap rei no bastiran.
He passejat per les murades d’Uruk.
els seus fonaments, sa fornida fàbrica
feta de maons cuits,
i feta per set clapes d’asfalt.

***
JOSEP MIR
Va nàixer a Mislata un vint-i-un de desembre de 1956.
Estudis ‘Econòmiques. En l’actualitat és mestre d’obres de vila.
El 76 participà en el Congrés de Cultura Catalana i tragué un poemeta en l’antologia del Price-Congrés, i per aquell temps participà, també, en un altra antologia universitària.
D’aleshores és un poemari titulat “País d’Enlloc” ara perdut definitivament. Després d’un parèntesi de silenci, sembla que haja reviscolat. Darrerament ha estat premiat a Montcada de l’Horta amb un llibre de contes, “Metafísica de Tlön”. Un altre llibre de poemes, “Barat a cançons”, el festeja Vicent Berenguer per a les seues “Edicions de la Guerra”. Membre actiu de la revista “Babel”. L’hivern de 1986 encetà tot un seguit d’intervencions poètiques a ELS DIMARTS LITERARIS D’ARANA.

 (Aquesta nota biogràfica correspon a gener de 1987).

ELS DIMARTS LITERARIS D'ARANA

dilluns, 26 de setembre del 2011

SOPAR LA FOREST D'ARANA. 25 ANYS

Aquesta tardor fa 25 anys que començaren Els Dimarts Literaris d’Arana: tertúlies poètiques per les que al llarg de 10 anys passà, per presentar els seus treballs inèdits i les seues publicacions, la nòmina més completa de la nostra poesia actual.

Per celebrar-ho, hem triat el proper divendres 21 d’octubre per fer una festa-sopar a la Societat Coral “El Micalet” de València.

L’acte, tindrà tres parts:
20:30 h. Celebració del 25 aniversari amb les intervencions de Pere Bessó, Francesc Collado i Manel J.M. Romero.
21:00 h. Sopar
23:00 h. Lectura lliure de poemes.

A més, estaran en exposició i venda exemplars de la totalitat de les col·leccions publicades per l’Arana: les plaquets de La Forest d’Arana, les sèries d’Homentages, Arana/Teatre i La Sibil·la d’Arana.

Evidentment esteu convidats tots i totes els qui vareu ser i estar part de La Forest i us esperem.

Els qui vulgueu participar heu d’enviar un correu electrònic a forestdarana@gmail.com on indicareu el vostre nom i adjuntareu còpia de la transferència de 20,00 euros que heu de fer al compte Bancaixa 2077-0049-82-1101139160 pel pagament del sopar. I tot abans del dia 18 d’octubre.

Ah! I recordeu que heu de dur alguns poemes per llegir. Perquè també hem posat en marxa un blog on publicarem una crònica i els poemes inèdits que vulgueu llegir a l’acte, així com poemes, imatges i materials dels 25 anys de La Forest (http://laforestdarana.blogspot.com/). Si a més voleu aportar qualsevol material al blog estarem encantats: envieu les vostres aportacions a forestdarana@gmail.com i nosaltres les publicarem.

Us esperem.

La Forest d’Arana. 25 anys
21 octubre 2011 20:30 h.
Societat Coral El Micalet
c. Guillem de Castro, 73 València
sopar. 20,00 euros

dijous, 15 de setembre del 2011

XXV aniversari de La Forest d'Arana

Aquest bloc naix amb la missió d'informar sobre les activitats que enguany es duran a terme per celebrar les noces d'argent (25 aniversari) del naixement de La Forest d'Arana.

Volem recollir ací les il.lusions d'alguns 'araners' que es van reunir el passat mes de juliol per recordar i espentar la commemoració del XXV aniversari.
Qui sabia dir si esta via és una manera virtual (o real) de mantenir l'esperit de fa vint-i-cinc anys?
És clar que no tindrà ni el mateix caliu, ni els mateixos actors, ni les mateixes condicions, però és un desig i un propòsit amb què tractarem de mantindre'n l'essència.
I ja sabeu que La Forest i el desig van agafadets de la mà... o de la cintura.
Este bloc vol ser també una finestra oberta a les vostres idees. Són benvingudes les vostres col.laboracions, aportacions, correccions, inquietuds, ànims i delers...
La celebració de l'aniversari fa una crida a la vostra implicació, així doncs, esperem notícies vostres.
Benvinguts de nou a La Forest d'Arana 2011.