dijous, 20 d’octubre de 2011

Fascistas. Bienal de Jóvenes Creadores. 1992.

Diario 16
12 noviembre 92

Fascistas
Enrique García Aranda


La intolerancia es, quizá, la peor de las enfermedades que sufre la sociedad civilizada y la causante de muchos de los males que ahogan la convivencia pacífica de seres inteligentes. La xenofobia y el racismo son hijos directos de la intolerancia, pero no los únicos. Cuando en esta ciudad suceden hechos tan desagradables como el ocurrido en el café Lisboa en la noche del pasado martes, bien podría decirse que el sentido nacionalista es también una criatura parida por la misma madre que parió a las dictaduras fascistas.

Cuando el pasado martes por la noche un grupo de jóvenes escritores de la Europa mediterránea se acercaron a la tertulia de “La Forest d’Arana”, en el café Lisboa del barrio de El Carmen, para participar en ella y compartir sus ideas y experiencias, no podían creer lo que allí aconteció. A pesar de haber prevenido con antelación su visita –concertada por ellos mismos anta la carencia de actos preparados por la organización en Valencia de la Bienal de Jóvenes Creadores-, los cuatros gatos de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que se reúnen allí habitualmente no les dejaron intervenir en la tertulia “perquè no parlen català”.

Imagínense ustedes el asombro de los jóvenes escritores y poetas griegos, italianos, franceses, portugueses y argelinos –que con mucha buena voluntad intentan expresarse en castellano-, junto al de los españoles (sevillanos, malagueños, madrileños, valencianos) cuando sus colegas del País Valencià no les dejan intervenir ni siquiera en castellano, idioma que todos los presentes podían entender, algunos a duras penas. El argumento esgrimido por los escritores nacionalistas era la tradición: “Aquí se hace una tertulia en catalán desde hace muchos años y hoy no se va a cambiar” (lo decían más o menos así pero en catalán).

Por supuesto, la mayoría de los presentes no entendía lo que les decían y no podían creerlo cuando alguien les traducía. Alguno de los chicos italianos intentó pedir, micrófono en mano, algo de comprensión pero se encontró con le quitaban la voz y le daban intolerancia. Al final, les propusieron esperar religiosamente a que los cuatro gatos terminaran su reunión para empezar ellos con la suya a las dos o las tres de la madrugada. Por supuesto, se fueron. Todo es follón fue filmado por las cámaras de la RAI y la televisión portuguesa.

Los tertulianos de La Forest d’Arana no pensaron en la publicidad que podrían haber tenido en Italia o Portugal, como tampoco pensaron en los contactos que podrían haber conseguido con los literatos de otros países ni en el más sencillo intercambio cultural. Como alguien dijo, “los nacionalistas cuando no tienen poder son victimas y cuando lo tienen son verdugos”. Verdugos fascistas.


Bienal 16
Levante
27-11-92
LA FOREST D'ARANA ÉS LLIBERTAT I CREACIÓ

El redactor de cultura de Diario 16 de València Enrique Garcia Aranda fa servir fórmules senzilles però efectives: La blasfèmia i la injúria. El seu raonament és així de senzill : Intolerància = xenofòbia = racisme; tots ells fills del nacionalisme i del feixisme. I doncs, acaba dient-nos: Feixistes i "verdugos". Així ens qualifica a la gent de La Forest d'Arana i als membres de l'Associació d'escriptors en llengua catalana, per –segons ell-  no deixar parlar en la nostra tertúlia del dimarts passat al café Lisboa, els escriptors de la "Bienal de jóvenes artistas". Si el susdit redactor es trobava present, és evidentment un mentider; i si li ho han contat, és un fava que tot s'ho creu.

La Forest, aquella nit, programada com d’habitud, tenia previst fer un homenatge a Màrius Torres, anunciat a la premsa, en el 50é. aniversari de la seua mort. Eren les 23:30 h. i una xica que nosaltres no coneixem, amb més raó que un sant, se’m queixava tot mostrant-me un cartell de la Bienal on s’anunciava un "Encuentro de escritores i poetas en La Forest d'Arana, a las 22:30 h."... Jo al·lucinava, vaig consultar els companys i, efectivament, ningú no en sabia res, de l’assumpte. No obstant això encara esperàvem que algú de l’organització de la Bienal s’hi presentara a fer les oportunes explicacions. Encara teníem esperança de poder eixir-nos-en de l'embolic inesperat. Però el temps passava, i els ànims de la gent (no la nostra que ja s'ha acostumat a les altes hores de la matinada) s’alteraven.

La gent de La Forest que hi acudírem i el mateix gerent del café (En Pep Benet) no en sabíem res. Les acusacions començaven a dirigir-se directament a la Forest. En un no res vam escoltar una xica (devia ser de l’organització) que, micròfon a la mà, es dirigia a la concurrència i una altra al costat en feia la traducció simultània al francés. Venia a dir-los això: "Ja es muy tarde.../no podemos esperar mas tiempo.../aquí hacen una tertulia hoy.../y la hacen en valenciano.../no entendereis nada, pero si quereis quedaros.../allá vosotros. Son casi las doce i va a empezar la obra de teatro en el Palau de la Música... haced lo que querais pero os aconsejamos que vayais al teatro..." ??? Al·lucinant! NO?

 No solament no ens havien avisat, sinó que a més semblava que érem nosaltres els vertaders i únics culpables d’aquell desgavell, que aquell desastre era un boicot nostre als joves escriptors que esperaven la tertúlia promesa per la Bienal de feia més de dues hores. Finalment, mitjanit passada, com d’habitud, vam començar la tertúlia i vam convidar els assistents a participar en l’homenatge.

La Forest d'Arana no té cap problema amb les llengües ni amb els pobles. Per ací han passat escriptors parlants de bielorús, ucraïnés, japonés, hongarés, kàliba, castellà i... per a què continuar. Les llengües més emprades són el català i el castellà, naturalment. I qualsevol que s’acosta a la tertúlia amb interés i vol participar... no n'ha tingut mai, de problemes. Els problemes, en tot cas ara són de l’ajuntament de València i de la Bienal que, a pesar dels milions que reben dels contribuents, i que malbaraten, no saben ni organitzar una barraca de fira. I naturalment també del sr. Enrique Garcia Aranda que, segurament, haurà de respondre davant els tribunals per injúries i calúmnies amb publicitat manifesta.

Aquells poetes i escriptors grecs, italians, francesos, portuguesos, argerians, sevillans, malaguenys i madrilenys etc. van anar al Lisboa, com han anat a la gran majoria d’actes, enganyats per l’organització de la Bienal i tenien més raó que un sant. Però La Forest d'Arana no en té la culpa, en tot cas està sofrint la incomprensió d’aquest ajuntament de València que no ha comptat mai amb nosaltres i, tot i així, amb certes condicions de racionalitat i cortesia, encara ens trobarien disposats a col·laborar en benefici de la cultura, la llengua i la literatura, en especial del poble valencià.

Francesc Collado (Vice-president de La Forest d'Arana)
27-11-92

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada