En el ventre vitalista del desaparegut Cafè Lisboa, et convidaven a llegir poemes. De vegades hi havia alguna actuació de jazz ( la inesgotable pedrera valenciana de bons músics), i sempre s’acabava fent tertúlia rica i caòtica fins a trenc d’alba. Una tertúlia amb tots els ets i uts, on hi havia la broma, però també l’alta afinació de referències i criteris.
Josep Mir hi filosofava en bucles inacabables; Francesc Collado traçava mapes vigorosos de noms i ciutats de prestigi literari; Pere Bessó pagava els delme a Catul; Lluís Roda ens enseyava els artefactes despulladors de retòrica amb que bastia poemes potents; Jaume Pérez Montaner, amb elegància britànica matisava sàviament afirmacions severes d’altres i donava altres pistes a seguir; i les poetesses revolucionàries, com Maria Fullana, ens tenien captivats a tots. Manel Romero feia de coordinador pràctic de les publicacions, i Vicent Berenguer assaja un perfil pessoà als espills fruitals de l’establiment. Part del fetge el vam lliurar al cafè licor que eixamplava l’insomni i esmolava intuïcions.
La Forest d’Arana, una escola no reglada, on només escoltant ja tenies bones guies de treball i lectura. No totes les lliçons valuoses es donen sota l’envelat acadèmic, ni de bon tros. Allà es va fer un dels primers homenatges a Estellés, en vida del poeta, i a Joan Brossa. Dos llibrots d’aportacions col·lectives i amb inèdits dels dos poetes, van deixar el seu rastre. Ara, ens retrobem de tard en tard en algun encontre o a la xarxa.
Josep Igual
setembre 2011
Josep Igual
setembre 2011
Gràcies Josep per les teues paraules evocadores d'unes nits magnífiques.
ResponElimina